Investigadors de FIDMAG Germanes Hospitalàries i de l'àrea de Salut Mental del CIBER (CIBERSAM) han dut a terme un estudi multicèntric, realitzat a la xarxa d'hospitals de la Congregació de Germanes Hospitalàries a Espanya, que ha provat la fiabilitat de l'ús de les empremtes dactilars com a marcador del risc de patir esquizofrènia.

En concret, els resultats de la investigació, publicats recentment a la prestigiosa revista Schizophrenia Bulletin, demostren que, mitjançant l'ús d'algorismes avançats d'intel·ligència artificial, s'assoleix una fiabilitat del 70% a l'hora de discernir entre empremtes dactilars de persones amb esquizofrènia i empremtes dactilars de persones sanes. Això indica que l'ús de les empremtes dactilars com a marcador de risc de la malaltia pot ser una eina fàcil d'usar i fiable, tant per detectar-la de forma instantània com per determinar-ne l'aparició futura, atès que els patrons dermatoglífics, un cop formats, són estables al llarg de la vida.

“La població diana per realitzar aquesta prova estaria formada, per una banda, per les persones que comencen a tenir símptomes o que es presenten a urgències amb un primer episodi psicòtic i, de l'altra, per persones amb risc genètic significatiu”, explica Raymond Salvador, investigador principal.

La metodologia utilitzada es basa en l'escaneig dels dits dels pacients, en concret, el model que va emprar simultàniament imatges dels dits polze esquerre, índex i cor va ser el que va aconseguir una major precisió (70%). A continuació, es duu a terme un processament de les imatges obtingudes mitjançant l'algorisme, perquè determini les probabilitats de risc de patir la malaltia analitzant patrons d'alta complexitat.

Intervenció primerenca: millor pronòstic i evolució de la malaltia

La predicció primerenca del risc abans que es desenvolupi la malaltia és clau per aconseguir un millor pronòstic i evolució de la malaltia. "El diagnòstic definitiu de l'esquizofrènia requereix un mínim de sis mesos i sovint els seus símptomes es confonen amb altres malalties de salut mental, com ara el trastorn bipolar", assenyala l'investigador de FIDMAG Germanes Hospitalàries i del CIBERSAM. “Per això és tan important aquesta troballa, ja que permetrà orientar el tractament de manera precoç”, afegeix.

Origen en el desenvolupament del cervell abans del naixement

La hipòtesi principal sobre l'origen de l'esquizofrènia apunta a alteracions d'origen genètic i ambiental produïdes durant el desenvolupament prenatal i/o en els primers anys de vida. Les empremtes dactilars es consideren un marcador del neurodesenvolupament primerenc pel fet de tenir un origen embrionari comú amb el sistema nerviós central, desenvolupant-se conjuntament durant les mateixes setmanes de gestació.

Estudis previs han suggerit que hi ha alteracions en els patrons de les empremtes dactilars en pacients amb esquizofrènia, però van utilitzar mostres petites i es van basar en l'anàlisi d'aspectes molt concrets de les empremtes, ignorant-ne gran part de la informació continguda.

Els darrers avenços en intel·ligència artificial, concretament l'anomenat aprenentatge profund, han permès analitzar els patrons dactilars amb tota la seva complexitat. No obstant això, la implementació d'aquestes tècniques requereix grans mostres, per la qual cosa des de FIDMAG Germanes Hospitalàries i CIBERSAM s'ha coordinat un estudi multicèntric per recollir les empremtes dactilars de prop de 1.700 persones, sent 700 de pacients.

Les persones amb esquizofrènia que han participat en la investigació provenen de centres de Germanes Hospitalàries ubicats a Barcelona, Madrid, Palència, Santander, Màlaga, Navarra, Saragossa i Guipúscoa: Benito Menni Complex Assistencial en Salut Mental, Hospital Sagrat Cor i Hospital Mare de Déu de la Mercè, a Barcelona; Clínica San Miguel i Complejo Asistencial Benito Menni, a Madrid; Centro Sociosanitario Hermanas Hospitalarias, a Palencia; Centro de Rehabilitación Psicosocial Padre Menni, a Santander; Complejo asistencial Hermanas Hospitalarias, a Málaga; Clínica psiquiátrica Padre Menni i Hospital Benito Menni, a Navarra; Centro Neuropsiquiátrico Nuestra Señora del Carmen, a Zaragoza, i Hospital Aita Menni, en Guipúzcoa.

Referència:

Fingerprints as Predictors of Schizophrenia: A Deep Learning Study.

Raymond Salvador, María Ángeles García-León, Isabel Feria-Raposo, Carlota Botillo-Martín, Carlos Martín-Lorenzo, Carmen Corte-Souto, Tania Aguilar-Valero, David Gil-Sanz, David Porta-Pelayo, Manuel Martín-Carrasco, Francisco del Olmo-Romero, Jose Maria Santiago-Bautista, Pilar Herrero-Muñecas, Eglee Castillo-Oramas, Jesús Larrubia-Romero, Zoila Rios-Alvarado, José Antonio Larraz-Romeo, Maria Guardiola-Ripoll, Carmen Almodóvar-Payá, Mar Fatjó-Vilas Mestre, Salvador Sarró, Peter J McKenna, HHFingerprints Group , Edith Pomarol-Clotet.

Schizophrenia Bulletin (IF: 9,306). 2022: 1-8. PubMed ID: 36444899; DOI: https://doi.org/10.1093/schbul/sbac173.

Sobre FIDMAG Germanes Hospitalàries

FIDMAG Germanes Hospitalàries Research Foundation compta amb una extensa experiència en el camp de la psicosi, principalment a l'àrea de la neuroimatge. El grup de recerca està liderat per la Dra. Edith Pomarol-Clotet, i forma part del Consorcio de Investigación Biomédica en Red de Salud Mental (CIBERSAM). També estan reconeguts com a grup de recerca consolidat (SGR) per la Generalitat de Catalunya. El seu principal interès es centra en conèixer les alteracions neuroanatòmiques subjacents als trastorns mentals més greus, com l'esquizofrènia o el trastorn bipolar, i buscar els tractaments més eficaços. Per fer-ho, aconsegueixen de manera continuada ajudes en convocatòries competitives per realitzar projectes de recerca, principalment per part de l'ISCIII i de la Generalitat de Catalunya, així com diferents ajudes internacionals.

Sobre CIBERSAM

El Centro de Investigación Biomédica en Red (CIBER) és un consorci dependent de l'Institut de Salut Carles III (Ministeri de Ciència i Innovació) i cofinançat amb fons FEDER. El CIBER de Salut Mental (CIBERSAM) està format per 26 grups de recerca clínica, preclínica i translacional. Està orientat fonamentalment a l'estudi de trastorns mentals com ara depressió, esquizofrènia, trastorn bipolar, així com els trastorns d'ansietat i trastorns mentals del nen i de l'adolescent o la innovació terapèutica.