La Dra. Amalia Guerrero Pedraza, psiquiatra i Cap d'estudis de l'Hospital Benito Menni CASM, i el Dr. Joan Soler Vidal, psiquiatre del Centre, han format part, junt amb investigadors de FIDMAG Germanes Hospitalàries adscrits a CIBERSAM, del grup que ha desenvolupat un paradigma, publicat a la prestigiosa revista Scientific Reports, sobre quines són les àrees cerebrals implicades en les al·lucinacions auditives en pacients amb esquizofrènia. Segons els resultats de la investigació, aquest tipus d'al·lucinacions estan relacionades amb una pertorbació del llenguatge i / o de les funcions que serveixen per mantenir la parla en la consciència, descartant que es tracti d'un mecanisme perceptiu.

Establir la base cerebral de les al·lucinacions auditives representaria un primer pas important cap a la recerca de tractaments que es dirigeixin específicament a aquest símptoma que sovint genera molta angoixa a les persones amb esquizofrènia que el pateixen. Cal tenir en compte que fins al 70% dels pacients amb esquizofrènia pateix al·lucinacions auditives, que s'experimenten com una veu aliena que parla al pacient, i, sovint, presenten un contingut despectiu.

Fins ara, no es coneixien bé les bases neurobiològiques d'aquest símptoma i una de les moltes teories era que les al·lucinacions auditives es deuen a una activació inadequada de l'escorça auditiva, de manera que es genera una falsa percepció d'estímuls auditius a nivell cerebral. "Amb els resultats de la nostra investigació, es pot descartar que l'experiència d'aquest tipus d'al·lucinacions es basi en un mecanisme perceptiu. Més aviat, sembla que es tracta d'una pertorbació del llenguatge i/o les funcions que serveixen per mantenir la parla en la consciència", explica la Dra. Edith Pomarol-Clotet, directora de FIDMAG i investigadora del projecte.

En la investigació, es va utilitzar la neuroimatge funcional (ressonància magnètica funcional) per estudiar quines parts de cervell s'activen tant durant l'experiència de veus com en la percepció de la parla real. Es van instruir quinze pacients amb diagnòstic d'esquizofrènia que experimentaven al·lucinacions de forma gairebé contínua perquè polsessin un botó dins de l'escàner cada vegada que sentissin una veu, i un altre botó en resposta en escoltar parla real amb característiques semblants a les seves pròpies veus.

Sorprenentment, mentre que la parla real va provocar una activació forta a l'escorça temporal superior, on es troba l'escorça auditiva, l'experiència d'al·lucinacions auditives no va provocar cap activació en aquestes regions. En canvi, es van evidenciar activacions provocades per les al·lucinacions en zones implicades en el llenguatge, incloent-hi les àrees clàssiques de Broca i Wernicke. Aquestes i altres zones contigües també juguen un paper fonamental en la memòria a curt termini.

El treball, publicat a la prestigiosa revista Scientific Reports, ha estat dut a terme per la Dra. Paola Fuentes-Claramonte, el Dr. Peter J. McKenna, la Dra. Edith Pomarol-Clotet i els seus col·laboradors de la fundació per a la investigació FIDMAG Germanes Hospitalàries, amb la col·laboració de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona i investigadors de quatre centres de Germanes Hospitalàries de Catalunya: Centre Hospitalari Benito Menni CASM, Hospital Sant Rafael, Hospital Sagrat Cor i Hospital Mare de Déu de la Mercè.

Referència: Auditory hallucinations activate language and verbal short-term memory, but not Auditory, brain regions. Paola Fuentes-Claramonte, Joan Soler-Vidal, Pilar Salgado-Pineda, Maria Àngels García-Lleó, Núria Ramiro, Aniol Sant-Angles, Maria Plans Torres, Josep Tristany, Amalia Guerrero-Pedraza, Josep Munuera, Salvador Sarró, Raymond Salvador, Wolfram Hinzen, Peter McKenna, Edith Pomarol-Clotet. Scientific Reports (2021) 11: 18890. https://doi.org/10.1038/s41598-021-98269-1.

Link to paper: https://rdcu.be/cyiDA